Primer dia de l'any que trobo becades per Aiguafreda i primer dia de l'any que he pogut caçar-les com Déu mana, dedicant-hi hores i fent quilòmetres amb el gos. Al matí he caçat amb la Nuca i a les onze ha vingut el Sergi amb la Mía i la Negrita i hem anat a caçar fins al capvespre. En total n'hem trobat tres. Una que anava sola i una parella. Això de trobar la parella no és gaire freqüent però almenys una vegada cada temporada sol passar. El comportament que ha tingut la parella és digne de comentar. Pel matí, quan les hem trobat amb la Nuca, eren a prop l'una de l'altra però no anaven juntes. Potser estaven distants uns cinquanta o seixanta metres. No he pogut tirar ni a una ni a l'altra. Per la tarda, després de mirar altres racons hem anat a buscar-les, i les hem trobat plegades, una al costat de l'altre. Fins aquí tot relativament normal. Ara el que ja no sé si és gaire normal -potser si- és que les altres dos vegades que les hem aixecat seguissin anant juntes. No podem dir que hagin volat juntes perquè primer s'aixecava una i després s'aixecava l'altre i agafaven direccions diferents. L'explicació que hi trobo és que quan una es parava devia cridar a l'altra i aquesta anava a buscar-la. De fet això ja ho he vist fer un parell de vegades. Quan reclamen fan un soroll gutural, un "grou-grou" semblant al de les granotes, però un pèl més greu. Estic gairebé segur que deu haver anat així. I si ara pensem en fred com va anar la cosa, sense haver-ho vist gairebé puc afirmar-ho. Després de la segona aixecada la Mía va parar a una mostra calenta, a una becada que acabava de ser allà, però que ja no hi era. L'olfacte del gos, però, no enganya i aquella cada acabava de ser allà. Poc després, a uns cinquanta metres va tornar a parar i la parella tornava a ser-hi. Segur que van parar-se a llocs diferents, una va reclamar a l'altre i van tornar a ajuntar-se. Ara bé, perquè aquesta dèria d'anar juntes totes l'estona? Tenien previst canviar de zona?Volien seguir l'emigració? I una altra qüestió, perquè les dues volaven sempre, encara que separades, cap a una mateixa direcció? Ho tenien "parlat"? Ho decidien mentre volaven? Nosaltres no vam sentir que "diguessin" res. I un altre detall important. Les volades que van fer van ser llarguíssimes, potser de tres-cents metres. Em sembla recordar que sempre que he aixecat dos becades juntes les volades que han fet han estat molt llargues, excepcionalment llargues. -Molt bé, molt bé, em semblen fantàstiques aquestes disquisicions, però vas tirar o no? Fas fer algo de bo? -Doncs no senyor. Em vaig col.locar tan malament com vaig saber i vaig engegar dos trets entre unes alzines ,sense cap resutat pràctic . El Sergi em va renyar força perquè realment a la Negrita li hauria anat la mar de bé que l'hagués fet caure. Pel Sergi, per la Negrita i per a la Mía -incansable treballadora-, només per ells, em va sapiguer greu. En J va venir al vespre a portar-me una llebre que havia mort. Precioses llebres aquestes llebres del Montseny i rodalies. Rondaria, sense arribar-hi, els quatre quilets.