sábado, 18 de septiembre de 2010

A l'estiu vaig comprar un cadell de bretó al criador de Can Tassis. Es diu Bruna i tot just té quatre mesos. A mi em donava la sensació de que el gos ja em demanava alguna cosa més que els volts que fem a diari amb la Nuca. Necessitava fer un pas més. A falta de caça autòctona la caça de granja és una bona opció. Abans per engegar unes guatlles als gossos sempre anava al vedat intensiu de Can Guatlla, que em quedava bastant a la vora. A més tenia una bona relació amb el Josep, el guarda, i em deixava total llibertat de moviments . Però per desgràcia uns potentats van comprar la finca i ja no s'hi pot anar. Ara ho tinc molt més complicat i per anar a engegar unes guatlles als gossos s'han de fer molts quilòmetres. He anat fins al Faisà d'Or, a Vilopriu, prop de l'Escala. Són una burrada de quilòmetres però el bestiar vola bé i el terreny m'agrada força.
M'hi ha acompanyat en J, amb una escopeteta que té de 12mm. Cada dia, quan anava a donar-li menjar al gos o quan marxàvem a fer un vol tirava una piula i el gos ja no en feia cap cas, al contrari, fins i tot es posava contenta perquè ja sabia que després del "tret" venia alguna cosa bona, però tot i així he preferit començar amb uns cartutxets petits. Li ha costat trobar la primera guatlla però un cop trobada la veritat és que tot ha anat com una bassa d'oli i li he vist algun detall que em fa pensar que caçarà la mar de bé. Em quedo amb dos imatges. Amb el gos ventant les guatlles de lluny amb el cap ben alt i, el nervi, la mala llet que ha demostrat rebuscant una guatlla que ha aixecat i a la que en J no ha tirat per por de tocar al gos. L'ha tornat a trobar, la parat molt bé i en J l'ha fet caure. A l'hora de portar-les li agrada fer-se l'interessant però no crec que tingui cap problema. Li hem mort quatre o cinc guatlles i tot hi que me'n quedaven unes quantes he vist que havia anat tot tan bé que el millor que podíem fer era deixar-ho estar. I això és el que hem fet. A mig matí ja érem a casa altra vegada. Content com un gínjol he estat tota la tarda rememorant les imatges del gos parant i imaginant a on i com pararà la seva primera becada. La boira lliscant espessa i misteriosa entre els pins, l'olor de la terra mullada i la tardor insinuant-se en l'ambient ajudaven a somiar.

1 comentario:

Anónimo dijo...

que bé!!! tot plegat, la Bruna i la nova cara del blog!! ;)

Sergi