martes, 12 de octubre de 2010

Aquest any volia pujar sovint a Centelles a caçar, però fa falta tornar a pujar un dia al Pla de la Calma per adonar-te que com es gaudeix caçant aquí dalt no es gaudeix enlloc. I no ho dic per la caça que s'hi troba, que tot i l'anomenada que pugui tenir, jo puc assegurar que és escassa. Estic convençut que si fés un reconte de les hores passades i les becades aixecades els resultats obtinguts serien molt pobres. Això que dic podrà sorpendre a més d'un però no és res més que la veritat.
He parlat amb gent de fora i molta gent m'ha dit, al dir-li que jo caçava a Aiguafreda:
-Ui, la Calma és boníssim!
I això ho diuen simplement perquè ho han sentit a dir i perquè no hi han caçat mai. Ara bé, això no vol dir que ho diguin perquè si, perquè abans, pel que diuen els caçadors de becades amb experiència si que ho era i de veritat. Possarem un exemple numèric per entendre-ho millor. Trenta anys enrere dos caçadors de la Garriga, dos germans, caçaven una seixantena de becades per temporada. L'any passat, van caçar-ne, entre tots dos, una dotzena, i no totes a la Calma. I no només això. Gabriela Maura, en el seu llibre,"En plenitud" , parla de la Calma com un dels millors llocs de Catalunya per a la becada.
Que ha passat, doncs, perquè hagi deixat de ser tan bo? Jo crec que l'explicació és molt lògica i no té res a veure amb el decreixament poblacional de l'espècie ni amb un qüestionable increment de la pressió cinegètica (quants perdiguers i conillers hi havia abans que també en caçaven alguna?). Simplement la Calma ha deixat de ser bo de la mateixa manera que molts racons que abans no valien res cada dia són més bons.
Doncs noi, si no hi ha gaire becada, ja ens explicaràs perquè cada any ens omples el cap amb les seves grandesses ?
Suposo que aquesta fascinació, ve de lluny, de quan era un nen petit i els meus avis i el meu pare- narrador extraordinari- m'explicaven històries de llops que anys enrere ja explicava la tia Maria. Històries potser inflades però absolutament verídiques i viscudes. Jo nen criat a la ciutat, atret de sempre per les coses del bosc, escoltava aquelles històries vora la llar del foc, menjant castanyes i moniatos, amb un entusiasme absolut, que vulguis o no van anar deixant en mi una petja profunda. És evident que quan hi pujo ja hi vaig condicionat per tot això que us he explicat però és que un cop a dalt t'adones que tota aquesta mistificació és més que justificada. La Calma és un racó únic, un biotop exclusiu que no trobaràs enlloc més de Catalunya. Normalment el bosc català peca d'uniformitat. Penso per exemple en els boscos del Pirineu, en les pinedes del Ripollès o en la fageda de Santa Fe. Boscos d'una bellessa irrrefutable però excessivament monòtons. A les parts més altes de la Calma això no passa. A la Calma hi trobarem una diversitat arbòrea, en tots sentits excepcional. Primer per les diferents espècies que s'hi poden trobar i segon perquè aquestes espècies són sense cap gènere de dubte els arbres més fins i delicats que hom pot trobar al bosc. Àlbers, aurons, trèmols i bedolls adornen els torrents i les pastures. La combinació és sublim, sobretot ara que la tardor comença a pintar les fulles dels arbres.
Entre les pluges que van caure la setmana passda, els vents que bufen del nord i la fresca que fa pels matins- ahir en els racons més ombrívols la rosada era gebrada- aquests dies hi he pujat amb molta fe, gairebé convençut que ja en trobaria alguna. He mirat els racons primerencs amb molt detall, la Nuca ha caçat de meravella, amb moltes ganes de trobar-ne alguna, però no hem estat de sort. A més, els pasturims estan inmaculats, no s'hi veu cap classe de senyal. Aquests pasturims són molt querenciosos i solen ser un indicatiu molt fiable. Si no hi ha picades és gairebé segur que no n'ha entrat ni una. Ens hem limitat a passejar, a collir quatre bolets i quatre castanyes, a fer caure algun tudó i a fallar-li una llebre a la Nuca imperdonable. En Pep ja en va trobant alguna de molt primerenca en llocs raríssims, però el Jaume i jo de moment no estem de sort. Dijous, amb les il.lusions renovades, tornarem a probar-ho.











No hay comentarios: