29-7-2010. Tercer dia de mitja veda


La caça, la que sigui, sempre sorpren. Dissabte vaig anar a mirar el pas i van passar una quantitat de tudons considerable. Vaig anar apuntant l'hora i els tudons que anaven passant i aquests van ser els resultats:
A les 7:19, 2; 7:23, 1; 7:24, 3; 7:26, 1; 7:33, 1; 7:34, 3; 7:36, 6; 7:43, 3; 7:45, 4; 7:48, 8; 7:50, 4; 7:57, 1; 7:58, 1.
O sigui que de set a vuit van passar prop de la parada 38 tudons. Potser no tots a tret però sí la majoria. Vaja que ja em fregava les mans pensant que per fi ensopegaria un dia bo de veritat. Però mira com són les coses que al matí següent van ser les 7:19 i res, les 7:23 i res, les 7:40 i res de res de res. Tot semblava exactament igual, el mateix clima, el mateix lloc, la mateixa hora però per raons que no encerto a endevinar els tudons no van passar.

En Pep reia quan li ensenyava el mòbil on havia apuntat les hores en que passaven els tudons i acceptava les meves queixes amb molta displicència. Ell és un caçador peculiar, exclusivament becader i no el satisfà ni practica cap altre tipus de cacera.Tan és així que ha regalat totes les armes que tenia. Només té l'escopeta becadera i una escopeteta de 12mm que van regalar-li quan va fer la primera comunió. No vol sentir parlar de caçar tudons a la mitja veda però sent una certa atracció per les tórtores i al dir-li que se'n veia alguna es va animar a venir. El pas, tot i el que es va veure el dia abans, va ser molt fluix. Ell va fer caure tres tórtores amb tres trets i a mi van passar-me vuit o nou tudons i en vaig fer caure tres. Això si, tan ell com jo vam perdre una peça, sense que la Nuca, que no sé perquè estava molt espessa, fós capaç de trobar-les.

I una altra cosa que em va sorpendre va ser la relativa abundància de tords. Una relativa abundància que es confirma cada vegada que passeges per alguna obaga de pi roig, on no és gens estrany sentir els seus crits d'alerta i veure'ls remenar entre les branques dels pins, fugint amb cautela dels passos indiscrets del caminant.