15-7-2010. Primer dia de mitja veda


Dissabte va canviar el temps i van haver-hi tempestes cap al nord d'Osona i el Ripollès. Per aquí baix no hi va ploure però si que va notar-se el canvi. El dia va llevar-se frescot, bufava vent del nord i el cel va quedar cobert. Sol passar que si el dia neix ennuvolat i fresc o hi ha hagut tempesta el dia abans la cacera de tudons no sol resultar. No sé el perquè però els tudons solen ser ganduls a l'hora de llevar-se i solen passar volant a considerable altura. Crec que aquest clima frescot, persistent durant tot el matí, ha estat, en part, el culpable de que la cacera hagi esdevingut un fracàs per a mi, per al Jaume i per a tothom. L'altre part de culpa l'han tingut alguns caçadors, que en comptes d'esperar-se, han començat a tirar a distàncies exagerades, fora de tret. I és clar con que el bestiar s'hi juga la vida i no és tonto ha vist que cap a baix als camps venien maldades i han pujat encara més a munt, i sobrevolant-nos altíssims, tamany d'orenetes, s'han passat tot el matí. Segurament si hagués acabat sortint el sol i fent calor, i alguns caçadors s'haguessin abstingut de tirar quan no tocava, els tudons - se'n veien forces- ,s'haurien acabat cansant i haurien passat en bones condicions. Però ni va fer calor ni alguns caçadors van saber comportar-se.
Total, que es va cremar molta pólvora per acabar cobrant molt poca carn. Jo, que tenia molt bona perspectiva i veia com tiraven a la majoria de tudons no vaig veure que ningú en fés caure cap. Tan sols els "Pacheco" que són quatre i ceben els tudons en van despenjar alguns, però tampoc gaires. El Jaume i jo només en vam fer caure un, tirant entre els dos, una quinzena de trets.
I un parell d'anècdotes per acabar. La llebre que s'em va aixecar dels peus quan caçàvem un bosquet per veure si s'aixecava cap tudó i els dos trets que es van sentir quan encara era negre nit. La llebre era ben ajaguda entre les petges que les vaques han anat fent en una menajdora que tenen al bosc i no va alçar-se fins que gairebé vaig trepitjar-la. Sense fer-nos mala sang, i després d'apuntar-la durant estona la vam deixar marxar carretera amunt. I pel que fa als trets nocturns, doncs home, o s'ha de ser molt jove i tenir molta afició o s'ha de ser bastant gana i bastant salvatge, però sigui com sigui, amb la de caçadors que hi havia avui pel bosc, almenys s'ha de reconèixer que se'ls ha de tenir molt ben posats per anar empaïtant senglars o llebres a aquelles hores.